Detingudes 31 persones i identificades 145 víctimes en una operació contra la captació de menors amb finalitats pedòfils

Detingudes 31 persones i identificades 145 víctimes en una operació contra la captació de menors amb finalitats pedòfils
13/05/2019 -

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació CRAVEN, ha procedit al tancament d’una plataforma utilitzada per diversos grups de pedòfils per a la captació de menors en Internet amb finalitats sexuals.

La investigació es va iniciar en 2016, després de rebre la Guàrdia Civil una informació del FBI a través del grup de treball VCACITF (Violent Crimes Against Children International Task Force), en la qual es posava de manifest l’ús, per part de diversos grups de pedòfils, d’una plataforma en línia de videoconferències amb la finalitat d’aconseguir la participació de menors en activitats d’índole sexual, gravant aquestes accions.

L’èxit d’aquesta operació no solament radica en el tancament definitiu d’aquesta plataforma, sinó també en la detenció d’un total de 31 persones i la identificació de 145 víctimes, en la seua gran majoria xiquetes de 8 i 14 anys d’edat.

La majoria d’aquestes detencions i identificacions de menors s’han dut a terme als Estats Units, encara que a Espanya s’ha aconseguit identificar a 8 menors d’edat i s’ha procedit a la detenció de 3 persones per la seua participació en aquests fets, a més d’haver-se aconseguit bloquejar la plataforma utilitzada per a la captació de les menors.

Rastreig de xiquetes en diferents xarxes socials

Els diferents grups investigats utilitzaven tècniques similars, existint un repartiment clar de rols i una forma d’actuar totalment organitzada. Els dos papers principals que es repartien eren els de “Hunters” i “Loopers”.

Els “hunters” o caçadors, es dedicaven al rastreig de menors en diferents xarxes socials, principalment xiquetes de 8 i 14 anys d’edat, centrant el seu objectiu en aquelles que permeten emissió de vídeo.

Una vegada que triaven als seus objectius, enviaven enllaços a sales creades específicament per a aquesta fi en la plataforma intervinguda. Allí, de forma coordinada, el grup animava a la menor a emetre a través de la seua webcam, fent-li peticions que començaven com un joc per a guanyar-se la confiança de la menor.

Durant aquesta fase, entraven en joc els “loopers”. Aquestes persones tenien paquets de vídeos d’altres menors d’edat de tots dos sexes, en els quals apareixien en diferents activitats. Inicialment utilitzaven imatges en les quals els menors apareixien en jocs propis de la seua edat i demanaven a les seues víctimes que imitaren els seus moviments. Posteriorment, utilitzaven vídeos de contingut sexual cada vegada de major intensitat, incloent-hi pràctiques de contingut especialment degradant.

Mitjançant el procés anterior aconseguien la participació de les seues víctimes en aquest tipus de pràctiques, gravant l’activitat en vídeo i utilitzant-los com a ganxo amb altres menors.

180 anys de presó per 38 delictes

El primer registre realitzat a Espanya en el marc d’aquesta investigació, va ser practicat el febrer de 2018 a Alacant. El detingut ha sigut recentment jutjat, havent sigut condemnat a 180 anys de presó per 38 delictes de producció i distribució de material pornogràfic amb menors, ressaltat la pròpia sentència el “caràcter degradant o vexatori” del material intervingut.

L’anàlisi del material intervingut durant aqueix primer registre va permetre constatar que aquesta persona exercia un rol de lideratge dins del seu grup, establint regles per a la resta de components, l’incompliment de les quals podia fins i tot derivar en la seua expulsió.

L’activitat d’aquesta persona en relació als menors tenia una tendència clarament ascendent. Inicialment descarregava arxius pedòfils a través de xarxes P2P. Posteriorment va passar a xarxes que permeten un major anonimat, on va obtindre material idoni per a fer-se passar per un menor més, arribant a interactuar amb desenes d’ells. Aquesta activitat va ser desenvolupada durant anys, augmentant progressivament el nivell de perversió de les activitats sol·licitades a les seues víctimes.

L’octubre de 2018 es va realitzar un segon registre en la localitat de Getafe (Madrid). L’investigat es trobava en aqueix moment de viatge en el sud-est asiàtic, sent detingut al seu retorn en l’aeroport de Barajas. L’anàlisi del material intervingut durant el registre va permetre als agents descobrir que havia utilitzat diverses identitats fictícies i tècniques d’engany per a captar a les seues víctimes, totes elles menors.

Web investigada era administrada des d’Espanya

A més de la plataforma que va donar origen a la investigació, aquesta persona havia utilitzat una altra de característiques similars, dissenyada específicament per a aquest tipus de pràctiques. Les emissions que feien les menors eren automàticament capturades en vídeo, permetent als seus usuaris l’accés als mateixos a posteriori, fins i tot encara que no hagueren pres part en l’activitat amb la menor.

Es va poder també esbrinar que l’investigat utilitzava un joc d’aparença inicialment innocent, on sol·licitava a les menors que saludaren, tragueren la llengua o llançaren un bes, rebent una suma de punts diferent per cadascuna d’aquestes accions. Segons avançava el joc, les menors havien de despullar-se i realitzar diversos comportaments d’alt contingut sexual. Entre el material intervingut, s’han trobat desenes de vídeos de diferents menors resultat de la manipulació realitzada amb aquest joc.

Amb una de les víctimes del detingut a Getafe, els fets es van desenvolupar de forma més sostinguda en el temps. En aquest cas, per a obtindre informació de la menor, l’investigat va utilitzar diversos sistemes de “phishing”, amb els quals va obtindre dades personals de la menor i fins i tot va obtindre accés als seus comptes en diverses xarxes socials i sistemes d’emmagatzematge en el núvol.

La pàgina web utilitzada era administrada des d’Espanya, el responsable de la qual hauria tingut coneixement de l’ús que s’estava fent de la seua plataforma. Per aquests fets s’ha procedit a la pràctica de dos registres domiciliaris.

La investigació ha sigut duta a terme pel Departament de Delictes Telemàtics de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

five × four =